Un concepte que ja va aparèixer des de l’inici d’aquest blog però que fins ara no he desenvolupat.

La meva proposta del terme sorgeix de la meva inquietud d’esbrinar el perquè del meu propi comportament i que suposadament està subjecte al que s’anomena condició humana. No parteixo de zero, he utilitzat molts pensaments que persones molt més sàvies i preparades que jo i que s’han dedicat a estudiar i desenvolupar-lo al llarg de la història.

La primera aportació que he considerat més sintètica i que resumeix la dispersió en la descripció i utilització del terme per part de diferents autors i fonts que he transcrit de la Wikipedia tot i que no és considerada una font molt fiable però que en aquest cas considero que si aporta  d’una manera entenedora el significat del concepte i que n’inclou una visió paradoxal. He destacat el que al meu parer és més rellevant.

<La condició humana és un terme utilitzat per referir-se al conjunt de l’experiència de l’ésser humà i en general a tot individu caracteritzat per una sèrie d’atributs biològics presents en la pràctica totalitat dels éssers humans. Es tracta d’un terme filosòficament confús que s’està redefinint a ell mateix de forma constant però que s’usa amb freqüència per referir-se a tota la humanitat sense cap mena de distinció social, cultural o de cap altre tipus.

El terme també és usat sovint per descriure el conjunt de sensacions i emocions associades a l’existència humana, com la por associada a la pròpia existència, al pas del  temps i a la pròpia mortalitat. És la base per defensar drets com la dignitat.