Anem a pams,

Primer pam, qui són aquests <españoles>, els que tenen el DNI vigent?, els que estan al cens electoral?, els que tot i tenir una resposta afirmativa a les dues qüestions plantejades, però que no és senten espanyols? els que tenen la nacionalitat espanyola? tots els que residint en el territori de l’estat espanyol i encara viuen en el segle XVIII? els que paguen els impostos a España? els que han estat obligats a ser solidaris? els que permanentment han rebut aquesta solidaritat?.

Segon pam que volen dir en aquest <lo>, segons el seu diccionari: <lo2, la Neutro lo. Forma átona de él>, en el cas més favorable consideren de la propietat dels <españoles> la voluntat i el dret a decidir de les persones que en primer terme és senten catalanes i en darrer terme membres de l’humanitat i que malgrat la situació política que patim, encara ens sentim lliures i que volem aconseguir d’una manera democràtica manifestar el que sentim i que volem ser des d’ara.

Aquesta voluntat de ser no s’entén per la majoria dels espanyols que resideixen a Catalunya i que com gent acollidora i agraïda que som, també els anomenem catalans. El més trist al meu parer, és que  la major part d’ells no se’n adonen que també pateixen els efectes de la colonització, i que són en realitat instruments dels que en el seu moment van endegar un sistema de govern absolutista i que ens ha portat a espanyols i catalans a viure en un estat fallit econòmica i socialment.

Tan sols admeten que som una comunitat de persones  <amb un sentiment d’identitat col·lectiva singular”>,  com pot ser el cas d’ una penya de sardanistes o piragüistes, o uns amics dels calçots, o com a uns castellers que dediquen els seus esforços a  muntar castells o a fer llenya, o uns éssers estranys que insisteix en parlar una llengua diferent del castellà, o qualsevol altra mania incomprensible per als descendents d’un imperi que en un temps passat no és ponia el sol, però que obliden que en aquell moment històric el seu rei/emperador per a ser reconegut com a tal tenia que jurar els furs dels reines o comptats o nacions que formaven part d’Espanya. Aquestes manies els superen i ens situen fora del seu mapa mental que sembla tenir com a objectiu repetida i amablement han intentat treure’ns-les del cap .

La substitució del règim jurídic propi per un d’aliè, o sia el seu, és el  <sentiment d’identitat col·lectiva singular  més característic dels <españols> essència de la singularitat de la nació espanyola. El principi bàsic  pel que es  regeix la nació espanyola ens  recorda l’encapçalament <sobre lo que és de les españoles solo pueden decidir los españoles>, en el que ens sentim catalans en reconeixement en  el <lo>, com en  la primera constitució espanyola és va tancar qualsevol via d’enteniment de la nació catalana amb la nació espanyola més enllà del manteniment de l’estatus actual de subordinació plena amb l’eufemisme de que ens consideraven uns iguals. Com he comentat abans lamento que els espanyols que resideixen a Catalunya no se’n adono-nin de que també formen part d’aquest <lo>, menys en el cas que es sentin i actuïn com a colonitzadors de facto.

Plegats estem sotmesos a un dret que no te cap problema en admetre i mantenir  que una conquesta militar dona als vencedors una legitimitat pels segles dels segles, que la “modèlica” transició espanyola manté aquests privilegis obtinguts pel poder per les armes  gràcies al maquillatge del sistema operatiu dels espanyols sintetitzat en una constitució la seva redacció  va  estar sotmesa i aprovada pels descendents d’un poder militar il·legítim resultes del anomenat <alzamiento nacional>, reduint-la a un pacte de mínims que com a tal pot ser rebutjat democràticament per les persones que el pateixen quan ho consideren adient per a la defensa dels seus interessos. El referèndum per apropar la constitució no té més valor que la resposta a una pregunta trampa del tipus com: nen, que vols la patata bullida o en puré, la veritable oferta ens que s’ha de menjar la patata sí o sí, com el cas dels referèndums a l’estat espanyol, estat on tan sols es celebren si hi el resultat ha de ser sí.