El 1 d’octubre, tal com el govern de Catalunya s’ha compromès podrem votar amb tota seguretat en un referèndum d’autodeterminació, referèndum que sens dubte serà per a molts el més important de la nostra vida.

Tal com es planteja en la pregunta “vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república”, per primer cop podrem elegir amb una resposta binaria i entenedora. Tot seguir l’analitzaré i en faré una anàlisi, però anem a pams,  amb un simple < vol que > se’ns demana que exercim la nostra sobirania individual per primer cop, la resposta aparentment simple ens demana un esforç de síntesis del que un sí o un no pot significar per a nosaltres per als nostres fills, nets ,…, però també per als que ens envolten. Que pot suposar respondre <NO>?,  en primer lloc seguir formant part d’un estat que sempre ha buscat la submissió de tots els territoris que sota el seu criteri són de la seva propietat i sobre els que tenen uns drets històrics inalienables i de moralitat dubtosa. En segon lloc un estat que per impedir que el referèndum es celebri tan sols utilitza la por i continues fal·làcies. Algú ha sentit un sol argument de millora en les relacions a curt termini que animi a respondre amb un NO?, o quines son les avantatges per a Catalunya suposa seguir formant part d’Espanya?.

< que Catalunya sigui un estat independent >, Suposa al parer de molts espanyols la negació a la seva essència, i que aquesta independència de la nació castellana fonamentada en la seva superioritat moral de les seves creences. Essència imposada per un estat de dret centralista i l’exercit tal com estableix la seva constitució. El reconeixement dels altres mai ha estat la seva virtut acompanyat per una maca de respecte a altres nacions de la península,  pràctica compartida per totes les ideologies polítiques tradicionals, des de l’esquerra més extrema fins a la ultradreta, només cal recordar la frase <antes roja que rota>, i sempre menystenint al poble català i als seus representants polítics,  que tan sols han pretès que Catalunya conservés  el seus furs i constitucions, o si més no un encaix en l’estat actual amb les seves propostes d’estatus referendats pels catalans.

Com exemple no hem d’anar molt endarrere en el temps i recordar que el darrer desprès de ser referendat pels ciutadans de Catalunya, i desprès de un <cepillado en las cortes> per part d’un partit suposadament d’esquerres, va ser retallat pel tribunal constitucional en resposta a una demanda d’un partit de dretes. Estatut que no ha estat referendat pels que el en primer lloc així ho van fer és vigent tot i que no compleix el que diu la llei.

No es reconeix a Catalunya com una colònia, però el fets son tossuts, el seu territori ha estat conquistat militarment dos cops, ha sofert un espoli de recursos de tots tipus, humans i materials, la substitució dels seus sistemes i institucions públiques de gestió per les dels conqueridors,  el seu dret i la seva llegua han estat deixats de banda, i que com en tot sistema colonial ha utilitzat el seu excedent humà per conquerir militarment nous territoris o bé ocupant-los físicament, per tal de espoliar els seus recursos humans i materials i fer que la pressió humana baixi en el seu territori.

Impedir el referèndum, respondre <NO> o no votar el dia 1 d’Octubre, suposa la ferma voluntat de mantenir aquesta situació de facto, mantenir doncs el fet de que continuaran decidint el que fer amb els recursos humans i materials generats a Catalunya, per part dels que avui en dia s’atribueixen el mateixos drets que els primers colonitzadors, sense adornar-se que en la seva major part que pel fet de residir en Catalunya, també pateixen el mateix que els que patim els que ens sentim catalans. Alguns de bona fe, encara esperen un acord, un estat federat, o un pacte fiscal, però que és pot acordar o com federar-se amb persones que no ens reconeixen com iguals, i sent com som una minoria com és pot aconseguir una millora fiscal, si l’estat espanyol està en fallida.

<sota la forma de una república>, hi ha uns principis més nobles que els que inspirin a una república?. No m’extendré en aquesta darrera part tot i ser la més rellevant, hi ha molta bibliografia al respecte, i per acabar tan sols, us traslladaré unes reflexions finals.

  • El fer el referèndum es racional, els fets exposats el fan necessari.
  • El fer aquest un referèndum és un acte mogut per una combinació de racionalitat i de emocions profundes. Per primer cop podem decidir sobre la independència de la nostra nació democràticament, i no vessant sang per les dues parts com fins ara.
  • El fer un referèndum permet eliminar o legitimar tots els erros comesos per ineptitud o voluntat expressa, i  que tan dolor han causat.
  • Anem a votar mirant endavant, sense odi ni rancúnia, acceptem-lo amb independència del seu resultat