Amor una paraula que s’utilitza molt sovint banalitzant el seu sentit. Sempre he volgut entendre que és l’amor, un amor aplicable al major nombre de contextes. Per fer-ho vaig buscar en els diccionaris de les diferents llengües i enciclopèdies, i en el DIEC2, el terme amor i vaig trobar a més de la seva definició les aplicacions a situacions en que sovint el utilitzem col·loquial-ment. Però no vaig saber trobar una aplicació més universal, i vaig seguir buscant.

En els Fets dels Apòstol en la primera carta de Pau als Corintis.13, en fa valoració del que s’entén per amor en el cristianisme, i així vaig trobar una descripció d’un “amor” complet i aplicable a qualsevol situació vital.

El camí més excel·lent de l’amor.

I ara us vull mostrar un camí molt més excel·lent.

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria comuna esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de la profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement , si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés , no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no te enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra fe fer el mal, sinó troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil,que el do de parlar en llegües s’acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats, Però quan vindrà allò perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant, però d’ençà que soc home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de maner fosca, com un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Ara doncs, es mantenen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres; però l’amor és el més gran.