L’empenta definitiva per crear aquest Blog, la vaig tenir en el primer intent de fer el Camí de Sant Jaume a peu i després d’haber llegit  a Joan Carles Melich (**)en una de les seves publicacions “La lectura coma pregària. Fragments filosòfics”, i la de Francesc Torralba (***) “Còrrer per pensar i sentir”.
Els temps per recordar, pensar, i pregar que hi vaig gaudir i amb una temperatura que superava els 35 ªC la major part del dia, va donar per a molt. I així va ser, com un miratge vaig veure clar un dels  temes que més em preocupa crec que “la gent no ens entenem quan ens parlem”, especialment és quelcom que em passa sovint, ja sigui perquè no escoltem, i només volem dir la nostra, o tan simple com que el sentit de les paraules que emetem o rebem no coincideix plenament amb el que tenen en aquell instant. Tan sols en veig capaç de intervenir en el tercer cas, i tot seguit en posaré un exemple. En els dos llibres esmentats els autors donen al terme “pregar” i/o “pregària” dos versions distintes, el que no pretenc qüestionar als autors que he esmentat la llibertat de utilitzar-les com creguin convenient, i en cap cas qüestionar les seves observacions dels termes pregar i pregària.
Vaig decidir tornar als meus inicis, on la paraula pregar segurament tenia un altre sentit, fins i tot vaig recordar que els evangelis per part dels apòstol van plantejar a Jesús com pregar a Deu, i vull destacar el fet de que ho van fer persones jueves que segurament pregaven seguint uns rituals força complexes. I van rebre una resposta clara, amb una oració que sintetitza el que és pregar el parenostre. Aquesta oració té una estructura bàsica i orientadora de com han de ser les pregàries.
1-identificació ubicació física
2-lloança
3-reconeixement de la seva autoritat i poder i on es aplicable
4- relat dels precs
5- oferiment per part nostra
En el seu capítol: Vocabulari Bíblic-Teològic de la primera publicació que esmento, també hi trobareu exemples de pregàries, i recomanacions que s’han fet al llarg de la història, i fins i tot la proposta d’estructura de les  pregàries cristianes.
Pregària(*).
1) Mc (Marc), esmenta tres vegades l’oració de Jesús; a 1.35 i 6.46, desprès d’una explosió de popularitat ( perill de messianisme polític; Jesús s’allunya i no torna); a 14.32-42, abans de la seva Passió, per acceptar el designi del Pare. Els dos últims passatges tenen paral·lel en Mt (Mateu).
En Lc (Lluc), Jesús prega abans de la baixada de l’Esperit (3.21), es retira a pregar (5.16), abans d’escollir els Dotze (tota lanir, 6.12), abans de la pregunta decisiva als deixebles (9.18), en la transfiguració (9.28-29), quan li demanen que els ensenyi a pregar(11,1), per la fe de Pere (22.32; cf. 9.20) i a Getsemaní (22.39-46). Pregaria de Jesús en veu alta (Mt 11.25-26; Lc 10.21)
En Jo, Jesús dóna gràcies al Pare (11.41-42); pregària per si mateix, pels deixebles i pels que creuran en l’esdevinir (17.1-26)
Exhorta als seus deixebles a pregar (Mt 5.44 i par.; 9.38; Lc 11.13; 18.1-8; Mc 14.38 i pR.). Els ensenya el Parenostre (;Mt 6.9-13; Lc 11.1-4). Pregar amb insistència (Mt 7.7-11 i par.), sense rancor (Mt 11.25) i amb una fe sense reserva (ibid., 23.24 i par.
2) La pregària cristiana s’expressa en lloança, acció de gràcies i petició,……, i ha força exemples en el Nou testament, en Romans, Corintis, Fets,…. . La petició de misericòrdia, freqüent en els que s’acosten a Jesús, desapareix entre els cristians, que han obtingut ja la misericòrdia en ser regenerats per Déu.
És destacable que en el parenostre no s’utilitza la primera persona, i que tot ell està plantejat com una mena de clam de la comunitat dels creients i per als creients. Aquesta pràctica és corrent en tots els tipus d’oracions en les que sempre és transcendeix a tercers les demandes concretes i els favors a rebre, però en tot cas trobo que és uns pràctica força solidària amb els altres i consubstancial amb l’esperit cristià.
Un altre fet per a mi fonamental és el fet de que el propi Jesús va recordar tot seguit que res podrem rebre si no som capaços de donar-ho nosaltres mateixos.
Crec que el Parenostre és una oració completa i consistent i en principi no en seria necessària cap d’altre, però com persones que som no podem deixar de crear d’altres pregàries i aportar quelcom. Des de l’inici tots els cristians han pregat utilitzant el Parenostre, però també han anat utilitzat altres precs. Jo mateix no podia ser diferent i en un altra entrada us presento les oracions que utilitzo sovint i que he adaptat en especial en el cas del Sant Rosari, de fet no en necessito cap més.

Per altra banda us recomano que llegiu i rellegiu aquests dos llibres.

(*)Juan.Mateos-L.A.Sehöel-Josep.Rius Camps/Nou testament (1978) Vocabulari Bíblic-Teològic Pag 774-775
(**)Joan Carles Melich (2015)/ La lectura coma pregària. Fragments filosòfics I/ 1ª ed
(***)Francesc Torralba (2015)/Còrrer per pensar i sentir