Salvador Cardús en el diari ARA d’onze d’abril del 2017 secció CANTUS FIRMUS, aporta un nou plantejament d’anàlisis-per primer cop científic-de les condicions necessàries per guanyar el referèndum, i en particular dels mecanismes que l’economia, la psicologia i la sociologia estudien en els processos de pressa de decisions, és a dir, analitza el biaix a favor de <l’statu quo>. Tot seguit reprodueixo textualment les parts al meu parer més rellevants del text:

 <El cas és que la presa de decisions racionals -i votar a favor de la independència ho és- sol queda condicionada per percepcions cognitives errònies que afavoreixen un biaix conservador contra el canvi. Entre d’altres, hi ha: L’aversió a la pèrdua (loss aversium), que exagera més les pèrdues que els guanys. O l’ancoratge (anchoring), que sobrevalora allò que ja es té per damunt de qualsevol alternativa. També hi ha els costos irrecuperables (sunk costs) com els d’haber format part d’Espanya però que segueixen pesant en les decisions futures com si fossin recuperables (pensem en el cas de les pensions). També parla de com es poden esquivar les lamentacions per decisions passades errònies (regret avoidances)-com haver estat un autonomista convençut-, un fet que s’afegeix a la teoria de l’autopercepció (self perception theory), que fa que percebem velles eleccions forçades -haver votat a favor de la Constitució del 1978- com si fossin les apropiades. I, es clar, hi ha l’aversió al risc (risc aversion), de la qual ja he escrit altres vegades. I, tot això, ara mateix, hauria de ser objecte de preocupació i estudi.

Sé que la força del convenciment de la lluita a favor de la independència fa pensar que és amb una bona informació que s’aconseguirà una decisió racional favorable. I que amb bons arguments s’ampliarà la base social. Però la base social només es mantindrà – i potser s’ampliarà- si es combat el biaix a favor de <l’statu quo> que és propi de totes els decisions que s’han de prendre en un marc de risc i incertesa, com és el cas de la independència.

Per això és important minitmitzr els riscos i la incertesa. I no és bo mostrar actituds agressives que els facin créixer. És convenient que tothom sàpiga que l’endemà de guanyar el referèndum, i del dia aue es declari la independència, ens seguirem llevant a la mateixa hora, portarem les criatures a l’escola, anirem a treballar, les botigues obriran, veurem sèries televisives i els hospitals  faran la seva feina. Les millores seran progressives i ràpides. I al cap de cinc anys ens farem creus de no haver estat capaços de fer-ho abans. Ens riurem, alliberats, de les pors que havíem tingut. I, sobretot, ens adonarem que els pitjors riscos i incerteses haurien vingut de no haver-nos independitzat.>

Crec que és difícil acabar millor, i com el sentir a Salvador Cardús va ser per a mi un despertar a una nova percepció de com és possible traslladar el futur al moment actual. Amb la fermesa de les seves opinions fonamentades en quelcom més que les emocions, aportant conclusions racionals basades en fets i dades contrastats. La lectura dels seus texts és per a mi força recomanable, i en particular el que parcialment us en he fet un extracte, on exposa amb claredat un fet en el que rau  que per a mi la clau de tot plegat: votar a favor de la independència és una presa de decisions racional i encertada, condicionada sens dubte, però per primer cop qualificada de racional. Aquesta nova perspectiva obre la possibilitat d’actuar com un ésser racional, al menys saber que no són únicament les emocions les que regeixen la meva manera em fa més persona.

Per acabar desitjo que no ens tinguem que adonar <que els pitjors riscos i incerteses vindran per fet de no haver-nos independitzat>.