10/02/2016

Judici o prejudici?, en realitat que va quedar pendent per sentència el dia 10?, la confirmació d’un prejudici o la sentència d’un judici.

Per respondre en primer lloc faré algunes prèvies, la primera, vaig quedar estorat del gap que sembla que hi ha entre el que s’ensenya a les facultats de dret i el que s’estudia en les oposicions a fiscal o jutge, el gap penso que es produeix sempre a posteriori, per tant a la vista i oida dels comentaris de catedràtics i juristes en actiu, es produeix en el procés d’accedir als cos de juristes de l’Estat espanyol.   Aquesta darrera possibilitat de ser certa, posa en dubte la desitjada seguretat jurídica especialment per la part que té com una de les seves funcions el garantir-la, desitjo que la definició de desobediència sigui la única diferència entre la formació ante i l’aplicació post per part del poder judicial.

La segona prèvia és deguda a la discussió de si es jutjava un cas polític o penal, si el que s’estudia en les facultats és el que la llei defineix com desobediència legal o jurídica, no és cert el que van repetir reiteradament el fiscal i el jutge en el sentit que es tractava d’un judici penal, en el que és jutjava un acte de desobediència per part dels encausats amb independència del context. I aquí és on plantejo el meu desconcert, si objectivament l’esmentada desobediència no s’ajustava al concepte de desobediència en els termes necessaris per a poder ser-ho, com és que els fiscals van poder presentar una demanda i com els tribunals van poder admetre-la a tràmit. Que ho facin els fiscals per ordre del Fiscal General no es pot entendre si no van rebre cap recomanació en aquest sentit per part del del govern tal com va manifestar el fiscal responsable de l’acusació pública en el judici.

La tercera prèvia, si el que han fet pales juristes de renom i fins i tot un ex-president del tribunal constitucional és cert, un cop tret el vel penal es pot veure la realitat, que el judici és va promoure a instàncies del govern amb una clara intencionalitat política. I aquesta és la clau que més m’intranquil·litza l’actuació del govern pot recaure sobre qualsevol ciutadà si ho considera oportú.

Malgrat tot i que el que exposat manifesto amb plena consciència tenir esperança en que no tots els membres de l’estructura de l’Estat estat d’acord amb els fets que tracto en aquesta entrada i especialment i en els jutges i jutgesses en actiu. La sentència d’un judici que no tenia cap base jurídica per tirar-lo endavant independent quina sigui  ja ha ens ha fet mal  a tots plegats però especialment a les persones que hi han participat, ja ho hagin fet com acusats, com fiscals o responsables de jutjar. Només cal escoltar la darrera exposició del fiscal, la cara que feina responia a un cansament,  i al meu parer estava afligit de fer per obligació quelcom que no s’ajusta a llei.  Per la meva part proposo que la resposta a la pregunta plantejada en el títol és que és tracta d’una parodia d’un judici i la materialització d’un prejudici.

Si és tan preocupat pel compliment de les lleis,  el Fiscal General, com és que no denuncia al President del Govern espanyol per l’incompliment reiterat de deu sentències dictades pel Tribunal Constitucional que donen la raó a les demandes fetes per la Generalitat?.