En el programa televisiu anomenat Real Time with Bill Maher* es comenten diversos temes d’actualitat que tot i tenir un àmbit mundial, ara per ara estan especialment centrat en el tema Trump i l’enfrontament entre demòcrates i republicans. El darrer programa emès de la seva quinzena temporada, em va generar un seguit de qüestions i us trasllado el seu contingut adaptat a la meva perspectiva sobre el procés, i que em refermen en el convenciment de que tan a Catalunya com a l’Estat espanyol el millor que els podria passar és que ens recorreguéssim com a realitats sobiranes i independents.

Quan els demòcrates, bones persones, lliberals o no i per concretar, quan les persones que es senten lliures de triar el seu destí, quan les persones que viuen en un territori que ha estat espoliat desprès de substituir la seva manera de ser per la pròpia dels conqueridors faran el possible per revertir aquesta situació.
Quan deixarem de creure que són amics i tractar-los com a tals, desprès de constatar que les negociacions no han funcionat des de fa més de 200 anys amb un nació/estat que mai ha pactat al llarg de la seva història.
Quan deixarem de creure i esperar que són capaços de canviar, de reconèixer els fets i que la única manera de revertir-ho és abandonar aquest territori, per recuperar la seva dignitat.
Quan se’n adonaran de que ja no són uns salvadors enviats per alguna entitat superior o divinitat destinats a evitar-nos la condemna eterna.
Quan se’n adonaran de que són esclaus de les conseqüències de les seves accions, que no els permeten progressar com persones ni com nació. Tan esclau és l’amo per la seva dependència de l’esclau com ho és el propi esclau.
Quan reconeixeran que depenen de l’extracció de recursos del nostre territori i de les persones que hi resideixen i que aquest és la veritable raó de no permetre un referèndum.
Quan les persones que viuen en la colònia se’n adonaran, independentment del seu origen, que estan tractats com súbdits i per tan utilitzats com a font de recursos que l’imperi espanyol metabolitza pel seu manteniment.

I sí, parlo d’imperi, ja que l’estat actual s’ha format gràcies a conquestes militars, i fins i tot en el document trampa on suposadament és basa la convivència, en el seu article vuitè encomana a l’exèrcit evitar la seva <indisolubiliatat> territorial, o el que és el mateix, tractar als que tot i que als súbdits haver-los reconegut graciosament com espanyols els consideren enèmics.
Només entenen que la convivència és fonamenta en el poder que els dona el seu dret i la força de les seves forces armades, un estat que actua sota aquests principis és pot considerar un estat amic?. Com en el cas d’una antiga colònia d’ultramar, el seu lema és <la força és la raó>.
Quan ens preocuparem i participarem activament en la política.
En el rebost de la cultura popular hi podem trobar coneixement empíric, com ho és el fet que admetem que les persones ens acostumem a tot i que som capaços de trobar normal qualsevol situació, fet, estat,….
En principi no estem obligats a obeir a les tendències, no hem fer obligatòriament el que fa tot-hom, < creu amb el que vulguis i siguis tu mateix>, seria un bon plantejament a seguir.
Sovint sentim que les institucions ens salvaran, no és cert, nosaltres hem de defensar les Institucions perquè elles no ho faran per si mateixes, no hem d’esperar que actuen com robots no ho son, em d’acompanyar-les, protegir-les, elles soles no poden. Hem d’estar atens amb els que tenen poder o que amb la seva ignorància les faci seves.
Hem de respectar hi defensar la veritat, ja que el coneixement de la veritat genera confiança, i la confiança és la base de la democràcia, la base de que malgrat tenir perspectives diferents envers la veritat podem tenir confiança els uns amb els altres.
La veritat rau en els petit detalls que actuen com la cola que uneix els elements que la constitueixen. No hem ensenyat la història tal com va ser, hem deixat de banda els fets i els seus impactes, hem amagat a la joventut la veritat i l’hem substituïda per una vissió desenfocada dels fets i els seus impactes.
El feixisme fuig dels detalls, tendeix per naturalesa a que la seva veritat és única i està despullada de matisos, de detalls, és simple i ho conté tot i els misatjes dels seus liders van directament a les nostres debilitats.
Quan té lloc un acte terrorista violent hem ser capaços desprès de donar suport a les víctimes, de no solament preocupar-nos en identificar l’autor material, també hem d’estar atens a la resposta del líder al fet terrorista i esbrinar com aquesta resposta en realitat afecta solament en la major part dels casos als nostres drets fonamentals, i que sovint ho fa per reduint-los.

Per acabar us  faré saber tres dades obtingudes en una enquesta feta als EEUU segons el programa esmentat:

  • El 41% dels votants de Trump, estarien d’acord en que no fes cas de les sentències dels jutges.
  • El que el joves admetrien viure en un estat militaritzat ha pujat a un de cada sis.
  • El 30% dels milenials no troben que és essencial viure en una democràcia.
    El que pensen el votants de Trump, era d’esperar, però la dita que la joventut és l’esperança, no sembla que sigui així en els EEUU.

* Real Time with Bill Maher: T15 Ep9