Un cop d’acord amb l’interpretació emprada dels termes primers, intentaré descriure la seva aplicació pràctica en la meva proposta.

El terme nació fa referència explicita a “una comunitat de persones que comparteixen un sentiment d’identitat“, en cap de les tres accepcions fa esment a una eventual ubicació geogràfica de les mateixes. En la tercera introdueix un altre terme rellevant,  “país” .

En la definició de país hi trobem un altre terme  rellevant “territori . En la seva  primera accepció  fa referència  a una “Extensió de terra que forma una circumscripció política i administrativa”.

Fins ara  podem deduir que un grup de persones podent formar part o no de una comunitat, en un territori que té unes característiques polítiques o administratives, o el que és el mateix en un “país”.

Un altre terme molt utilitzat  és el de “poble”, deixant de banda les accepcions que fan referència a singularitats habitacionals de les persones que en formen part o del lloc on viuen, la primera que trobem en el diccionari és la més adient al que us vull trametre.

Poble, torna a esmentar com es defineix nació  afegint altres perspectives del terme, com són “persones lligades a un territori“, concreta els sentiments de identitat amb “vincles polítics i socials, que han donat lloc a una cultura comuna que ha estat generada al llarg del temps“. En el cas que ens ocupa aquest territori és tracta de Catalunya.

La inclusió de la perspectiva temporal és per a mi el fonament de la visió que tot seguit us aniré explicitant.

En primer lloc faig palès uns fets en referència a  l’anomenat procés d’independència.

  • D’acord amb el  sentit dels termes tal com estat definits no es pot afirmar que es producte d’un cop de calor o de un embogiment sobtat que han patit tots els seus promotors i/o defensors, tot al contrari que ja ve de lluny i que ha estat promogut pel “poble de Catalunya.”
  • I per tant no ha estat promogut pels anomenats polítics.
  • Que si s’ha produït per part de tots els partits contraris una reacció inquietant.

Per ser fidel al principi guia del Blog,  sintetitzaré els pensaments  fonamentals de com he desenvolupat la meva proposta de constitució.

  • Totes les persones neixen lliures, en un país i en el si de un poble.
  • Fills de uns pares que poden tenir o no com persones lliures que són, sentiments de identitat coincidents amb el país en el que resideixen.
  • Que han de admetre el fet que aquest poble, país i territori té uns vincles culturals, polítiques i jurídics propis anteriors a la seva presència i que per tan han de respectar.
  • Que el terme nació es diferencia clarament del de país, d’acord amb la seva definició.
  • Que conquerir i colonitzar tan sols fa seu el bens i les persones amb tot el que pot supossar, però mai la seva història.

Per tant:

Quan les persones lliures que resideixen o no en aquest país tenen consciencia de tenir una identitat diferent en aspectes rellevants per a elles, dels països veïns, com a lliures que  són poden manifestar que volen formar part de una nació distinta i sobirana, adoptar un sistema de organització política pròpia, amb la creació de un nou estat independent, amb un nou òrgan de govern i gestió,  d’acord amb el que es disposi en el nou contracte social amb l’estat,  la nova Constitució de Catalunya base de la seva governança.

Una Nació Catalana no lligada a cap territori en concret, que Catalunya és el  territori on el poble català desenvolupa la seva trajectòria vital, amb una nova Generalitat sobirana com a òrgan de gestió i govern i d’una Constitució fonament de l’estructura i regulació de un Estat Català independent.

Les persones no estem soles, ni tenim el mateix origen, les mateixes inquietuts, dessitjos, ni a Catalunya hi ha unicament descendents d’uns “catalans primigenits”. No hi ha cap intencionalitat per discriminar a les personens  per les raons tradicionals, origen, llengua, religió, ……… ,  el respecte per totes elles ha de ser màxim, i per tant totes hem de viure amb pau i respecte mutu.

El fet nou és que per a ser ciutadà de la nova Catalunya, és requereix un primer acte d’exercici de llibertat individual davant d’una pregunta bàsica, em sento part del projecte