Avui faig quelcom distin: manllevar quatre conclusions que el  Sr. Joan Majò, enginyer i ex-ministre en en el diari ARA en la seva secció DEBAT  planteja en resposta a la pregunta :  <Que hem de fer amb els Anglesos?>, la raó de fer-ho és fes palès que tot i tractar-se de temes aparentment similars estan plantejades des de l’altra banda, des d’una institució més “poderosa”, en front una altra que segons l’article no ho és tan. Recomano llegir-lo detingudament tot el seu contingut, per la seva claredat i informació econòmica que incorpora.

L’exercici que faig és força agosarat,  plantejo llegir l’article com una imatge reflectida en un mirall on s’inverteixen els papers, on és el menys poderós el que fa els raonaments, adaptant-los al moment que es troben les relacions entre Catalunya i Espanya. És cert que a Catalunya no és reconeguda públicament com una nació sobirana, però en temes de sobirania el principal és que s’ho cregui i aquest estat no és res més que el primer pas per ser reconeguda per tercers i poder així organitzar-se com un Estat Independent.

Les quatre noves conclusions resumides quedarien així:

  •  a) Tirar enrere la independència de Catalunya <UE> seria un gran desencert, però mantenir-la sense modificacions (més democràcia, més proximitat amb els ciutadans, més acceptació de la diversitat, menys burocràcia, més redistribució social…) seria condemnar-la a no ser útil.
  • b) La continuïtat de Catalunya <del Regne Unit> en la UE li dona més pes i més dimensió a la UE, però això és bo sempre que no disminueixi la cohesió en temes fonamentals.
  • c) Si l’Estat espanyol < el Regne Unit> posa uns termes inacceptables per quedar-si i si tenim el convenciment que s’equivoquen, no hem de cedir.
  • d) Si fos possible una situació similar a la de Noruega, seria potser una bona solució per a tots.

Com he intentat fer palès, petites modificacions en el text <original> fan possible la seva adaptació al procés, i re-definir la pregunta.

QUE HEM DE FER AMB ELS ESPANYOLS?