No em plantejo començar fent una relació de les avantatges i inconvenients del que s’entén com renda de garantia, renda vital mínima, renda mínima d’inserció, etc., ja que d’acord amb la constitució proposada en unes altres entrades,  on es reconeix que la dignitat de la persona mereix protecció i per tant reconeix un dret als ciutadans i una obligació de l’Estat a garantir-los poder gaudir de la seva vida amb dignitat, per tant l’avantatge fonamental es que ambdues parts han de ser responsables en assolir en el termini temporal possible aquests reconeixements explicitats en la pròpia constitució.

Hores d’ara estic segur que fins i tot essent independents no és possible garantir una renda suficient a tots els ciutadans, pel dèficit acumulat i transformat en deute que per distintes raons hem acumulat. Hem de tenir en compte que en l’esmentada proposta de constitució es protegeix explícitament el futur i la dignitat dels nous ciutadans, impedint que es generi nou deute públic que el posi en perill tal com s’ha fet fins ara. Que tots els ciutadans tinguin el dret a gaudir d’una vida digna i fins i  tot i sent una emergència pels ciutadans actuals,  no justifica una emissió de deute,  ja que no totes les emergències poden qualificar-se com d’excepcionals,  com en el cas que ens ocupa ja es tracta en realitat d’una emergència estructural i per tan ha de reduir-se mitjançant mesures estructurals. Aquesta és la raó pel que únicament parlo de renda personal digna, en endavant RPD, on el concepte de garantida s’incorporarà un cop efectivament pugui ser-ho.

El concepte que utilitzo de renda personal és similar al que utilitza el règim tributari de la major part dels estats, inclòs l’espanyol, però ampliat amb la incorporació a les rendes obtingudes, les potencials de la totalitat del seu patrimoni, les degudes el seu estat civil i al nombre de persones dependents al seu càrrec etc.. El valor màxim de la RPD seria el valor del RTM, renda de treball mínima,  en el cas d’una persona que viu sola i de la que no en depen cap altra  i no conviu amb un altra persona. Si per causes objectives i/o alienes a la persona la seva renda personal no arribes a aquest valor, en cada cas mitjançant un projecte financer individualitzat s’intentaria optimitzar totes les potencialitats personals i patrimonials del individuo. D’aquest projecte en resultaria el valor de la renda personal màxima en cada cas, per tant si aquest valor supera el RTM no generaria cap dret de percepció adicional, i en el cas de que una nova percepció fos necessària no suposa que hauria de ser exclusivament dineraria ja que podria percebre facilitant allotjament, alimentació, etc.. El valor de RPD com ja he exposat en un altra entrada seria equivalent a la RTM. La meva proposta concreta és que no té cap raó de que hagi una renda garantida del tipus xxx € al llarg de yyy anys, tot al contrari la durada pot ser de per vida i la quantitat segurament seria distinta per a cada persona,

Avui s’està buscant solucions al fet de cada cop més persones estan per sota del llindar de dignitat raonable, mitjançant un acompanyament adaptat a cadascuna de les  persones que així ho demandin, a les que se’ls facilita un ventall de recursos que teòricament els han de permetre millorar la seva situació personal. Però la realitat es tossuda, no és tracta de resoldre únicament problemes individuals, que també, sinó que s’ha de tractar el tema de  l’estructura l’estat. Estructura que hem de reformar ja que un model com l’actual no permet garantir una vida digna als seus ciutadans tal com les estadístiques demostren dia darrera dia.

També vull destacar que en la proposta constitucional que he esmentat, dicta que tots plegats individualment o a qualsevol nivell organitzatiu fins a l’estatal,  hem d’assumir la responsabilitat de les nostres accions, així doncs cada persona indistintament del lloc que ocupa en la col·lectivitat ha d’assumir les conseqüències de les seves accions. Aquest és la perspectiva que al meu parer dignifica a les persones i a les organitzacions, l’assumpció conscient de la seva responsabilitat individual i intransferible. Per aquesta raó si fins ara hem mirat a un altre costat i no hem estat especialment curosos o diguem-ho clar, alguns com jo mateix hem actuat com imbècils, tal com els grecs clàssics utilitzaven aquest terme, els primers que hem de canviar per a no ser considerats uns imbècils o irresponsables som nosaltres mateixos.