PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ PER A CATALUNYA

Títol primer
De disposicions preliminars, dels principis i constitució de l’Estat Català

CAPÍTOL I
de les disposicions preliminars

Article: 1

  1. La Nació catalana està constituïda per la comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva, singular, amb plena consciència de ser-ho, i per la manifestació voluntària de pertinença. Aquesta comunitat,és reconeix amb la sobirania suficient per constituir-se en un estat lliure i sobirà. Aquesta sobirania és el resultat de l’agregació de la pròpia de les persones que formen part com a éssers únics, lliures, iguals i sobirans.
  2. L’exercici ple d’aquesta sobirania només serà possible mitjançant la creació de l’Estat Català, entès aquest com una organització política caracteritzada per la existència de un territori delimitat, per una població definida i per un poder indiscutible sobre aquests dos darrers elements, amb la voluntat de organitzar-se com un estat democràtic.
  3. Totes les persones membres de la Nació Catalana tenen drets i unes obligacions lligats a la seva dignitat i condició humana i com ciutadans d’un estat, tenen els drets i obligacions polítiques explicitades en la present constitució.
  4. Totes les institucions de l’Estat han d’orientar-se a consolidar l’Estat català i a garantir l’exercici dels drets i obligacions dels seus ciutadans.

CAPÍTOL II
dels principis

Article 2.

  1. La dignitat de cadascuna de les persones que en formen part, la solidaritat entre elles i amb la resta de la humanitat, amb la voluntat inequívoca de viure en pau..
  2. Radicalitat democràtica i republicana entesa com un sistema de govern basat en el foment de la participació de tota la comunitat en la presa de decisions com a ciutadans lliures, iguals i ben informats.
  3.  Promoure  mecanismes que afavoreixin la participació  directa i  lliure dels ciutadans en els afers públics i garantir un espai vital a totes les persones per tal de que aquesta participació sigui possible.
  4. No comprometre el futur de les noves generacions en lo personal, ambiental  i econòmic, .
  5. L’ordenament jurídic ha de garantir el interès general de la ciutadania i el respecte de la serva diversitat, la seva llibertat, accés a la justícia, la igualtat en el gaudi dels drets i en el compliment de les obligacions així com  l’assumpció plena de les responsabilitats que del seu exercici se’n puguin derivar, per part dels ciutadans i de les Institucions Públiques, i la transparència en la gestió per part de les institucions de l’Estat.

CAPÍTOL 3
de la constitució de l’Estat Català

Article 3.

  1. La Nació Catalana es reconeix subjecte polític, lliure, sobirà i es constitueix en un Estat Social i Democràtic legitimat per l’aprovació per majoria absoluta d’aquesta Constitució en referèndum, entesa com l’expressió formal d’un <contracte>amb els ciutadans i que  assumeix la tasca de promoure la justícia social, tot reduint les desigualtats i potenciant el benestar dels seus ciutadans, mitjançant l’exercici de la sobirania cedida per part de tots els ciutadans com a ens individuals que son.
  2. L’Estat Català s’organitza com una república presidencialista, i unicameral. En endavant també l’anomenarem, Catalunya.

Article 4.

  1. El territori de l’Estat Català  serà el que  en el moment de l’aprovació d’aquesta Constitució governi la Generalitat.
  2. Catalunya  en aquesta constitució reconeix a qualsevol agregació voluntària de les seves unitats territorials elementals el dret de convocar un referèndum d’autodeterminació o per l’establiment d’un nou marc de relacions amb la resta. Aquest marc haurà de ser validat per la majoria absoluta dels diputats del Parlament de Catalunya.

Article 5.

  1. La llengua pròpia i oficial de la nació Catalana és el Català. Tots els ciutadans tenen l’obligació de conèixer-la i el dret d’usar-la sense limitacions.
    1. La llengua catalana és l’oficial i habitual en totes les Institucions de Catalunya. Només tindran validesa jurídica les disposicions redactades en llengua catalana.
    2. La relació entre els ciutadans i les Institucions de Catalunya es farà sempre i exclusivament en llengua catalana.
    3. D’acord amb les disposicions addicionals incloses en aquesta constitució per afavorir l’arrelament dels residents o nouvinguts, que hauran de tenir sempre caràcter auxiliar i transitori és podran  utlitzar altres llengües.

Article 6.

  1. Els símbols de Catalunya són els següents:
    1. La lletra i la música del himne de Catalunya seran les aprovades per Llei en el Parlament de Catalunya.
    2. El diada nacional de Catalunya serà el dia de la proclamació de la seva independència.
    3. La diada del 11 de setembre és mantindrà com a memòria viva de la història de Catalunya.
    4. La bandera de Catalunya és la senyera històrica, de quatre barres vermelles sobre fons groc.
    5. L’escut de Catalunya és el propi de la Generalitat de Catalunya.
    6. Els símbols de la Nació Catalana mereixen respecte per part de tots els residents en el territori de l’Estat Català, i no poden ser imposats a ningú que no els vulgui reconèixer com a propis.

Article 7

  1. La capital de la nació Catalana és la ciutat de Barcelona.
  2. La seu de Govern i del Parlament de Catalunya estaran ubicats a la ciutat de Barcelona.
  3. La seu de la resta d’Instiucions Públiques de Catalanya hauran de ser aprovades per Llei en el Parlament de Catallunya.
  4. L’administració de l’Estat Català actuarà segons els principis de desconcentració i descentralització, i utilitzarà les tecnologies informàtiques de comunicació amb l’objectiu de facilitar les relacions entre dita administració i les persones físiques i/o jurídiques.

Article 7

  1. Una persona per a ser considerada Ciutadana de Catalunya tindrà que ser membre de la Nació Catalana d’acord amb el que disposa la Llei de la Ciutadania i Residència a Catalunya, que haurà regular especialment com es concilia la tinença de dues o més nacionalitats.
  2. La nacionalitat catalana pot ser adquirida o perduda segons els que estableixi la llei, que ha d’incloure com a requeriment essencial, el conèixer i usar el català com a llengua vehicular, demostrar un coneixement significatiu del la Constitució Catalana i de la seva història.
  3. La Generalitat disposarà de un cens actualitzat de totes les persones residents a Catalunya.