TÍTOL QUART

De l’exercici de la sobirania, representació parlamentària, procés electoral i de l’organització de l’administració pública

 CAPITOL 1

Del exercici de la sobirania

 Article 12

  1. El parlament és la màxima representació del poble de Catalunya, i és inviolable, consta d’una única cambra de representació com a màxima expressió de la sobirania de la Nació Catalana.
  2. La Generalitat serà l’instrument polític i executiu de l’Estat Català i del exercici efectiu de la sobirania de la Nació Catalana i s’estructura en el Poder Executiu, el poder Legislatiu i el poder Judicial.

CAPITOL 2

Del poder executiu

Article 13

  1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquesta Constitució i la Llei.
  2. L’Organització del govern serà la següent: Cap d’Estat i President de la Generalitat: nomenat per sufragi electoral directe, Conseller Primer (Vicepresident de la Generalitat); nomenament directe president, Consellers (Ministres); nomenament directe president.
  3. El President serà elegit en una primera legislatura per un període de 6 anys, i amb una màxim de dues legislatures. Tot l’executiu cessarà automàticament amb el cessament del President.
  4. El President es sotmetrà als quatre anys a un referèndum en el que el ciutadans validaran la seva actuació política responen a una pregunta que tan sols presentarà l’opció del sí o del no a la seva continuïtat.
  5. En cas afirmatiu l’executiu podrà exhaurir el període de sis anys, en cas negatiu abans de finalitzar el quart any haurà d’estar constituït un nou executiu amb l’elecció d’un nou President i un nou Parlament, i s’iniciarà un nou període legislatiu de sis anys.
  6. L’organització, el funcionament i les atribucions del Govern seran regulades per la Llei d’organització, responsabilitat i control del Govern..
  7. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficials de la Generalitat. Aquest publicació és suficient, a tots els efectes per a l’eficàcia dels actes i per l’entrada en vigor de les seves disposicions generals i les normes.
  8. En les causes contra els membres del Govern és competent el Tribunal Suprem.

Article 14

  1. El President o Presidenta de la Generalitat té les següents funcions:
    1. Nomenar un Conseller Primer.
    2. El President ha de nomenar Govern per encàrrec del President del Parlament, en un termini no superior als trenta dies naturals desprès de les eleccions, nomenant als Consellers que consideri necessaris.
    3. El President té dret de vet sobre les lleis aprovades al Parlament, amb les limitacions, que estableix la Llei.
    4. En general, correspon al President:
      1. Promulgar les lleis i els decrets llei i ordenar-ne la publicació.
      2. Signar tractes internacionals en nom de Catalunya, amb les garanties que estableix la Llei, i acreditar i rebre els diplomàtics estrangers.
      3. Convocar eleccions i referèndums en els cassos previstos per aquesta Constitució i per la Llei.
      4. Encapçalar com a Comandament en Cap les forces armades de Catalunya.
      5. Tot allò que la llei determini.
  1. El Conseller Primer o Consellera Primera té les següents funcions:
    1. Ser membre del Govern
    2. Suplir la Presidenta o al President de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència no permet exercir les atribucions presidencials relatives al plantejament d’una moció de confiança ni la designació i el cessament dels consellers.
    3. El Conseller Primer pot accedir a la Presidència de la Generalitat, en cas que l’absència sigui permanent, si així ho decideix el Parlament i ho aprova amb majoria absoluta dels seus membres. Si no es produeix aquesta majoria es dues votacions consecutives, el Conseller Primer segueix suplint i substituint al President o Presidenta amb les limitacions esmentades fins a les properes eleccions.

CAPITOL 3

Del poder legislatiu

 Article 15

  1. Parlament de Catalunya
    1. El Parlament de Catalunya és el dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l’Estat i impulsa i controla l’acció política del govern.
    2. El President, convocarà en la primera sessió les eleccions per a constituir la mesa del Parlament.
    3. El Parlament disposarà d’un Presidència i una Mesa.
    4. El Parlament de Catalunya gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària.
    5. El Parlament de Catalunya elaborarà i aprovarà el seu Reglament, el seu pressupost i l’Estatut del personal que en depèn, que ha de tenir com a marc l’EPAPC. El seu pressupost serà part dels pressupostos generals presentats pel Govern de la Generalitat per la serva aprovació.
    6. El nombre màxim de diputats serà 86 per la circumscripció del tipus primer i de 42 per cada una de les altres circumscripcions
    7. Per a poder mantenir la seva condició de candidat caldrà que presenti un pressupost de finançament i una comptabilitat dels ingressos i despeses utilitzades per a la seva campanya electoral, de la que el Tribunal de Comptes haurà d’auditar un cop finalitzat el procés electoral.
    8. Per ocupar qualsevol càrrec públic no electe, els candidats hauran de ser sotmesos a una validació per part del Parlament d’acord al que disposi la Llei d’accés a càrrecs no electes de la Generalitat de Catalunya.
    9. Les sessions del Parlament sempre seran públiques.
  2. La Mesa del Parlament serà l’estructura que donarà suport a la Presidència i serà la responsable de vetllar pels poders del Parlament especialment entre legislatures.
  3. Mesa del Parlament estarà constituïda pel President del Parlament de Catalunya; nomenat per sufragi electoral directe, i sis diputats elegits per la resta de diputats. Un cop finalitzat el procés electoral, és constituirà la Mesa del Parlament que estarà formada per diputats elegits en aquesta votació específica.

 CAPITOL 4

Del sistema electoral

Article 16

  1. El Principi fonamental en que és fonamenta la Llei Electoral és la de garantir la representació de l’equilibri entre el territori i els ciutadans, garantir la igualtat de drets entre els ciutadans i que la seva sobirania no es vegi minorada, especialment en l’elecció del President de la Generalitat i el President del Parlament.
  2. El vot de cada ciutadà de Catalunya té el mateix valor.
  3. La Llei Electoral que ha de regular la participació dels ciutadans en el nomenament de seus representants inclourà com a principis el següents:
    1. S’habilitaran dos tipus de circumscripcions electorals, un que inclourà tot el territori com a garant de la igualtat de drets i sobirania de ciutadans , i un altre tipus en nombre igual al de comarques històriques de Catalunya amb l’objectiu de minimitzar l’efecte generat per la distribució de ciutadans en el territori amb una representació directa i unipersonal per comarca.
    2. En el primer tipus s’inclouran tots els ciutadans de Catalunya, i la seva funció és la de elegir els diputats al Parlament de Catalunya En el segon tipus podran optar tots el ciutadans censats en la comarca de la seva residència.
    3. El vot en blanc en primera votació reduirà proporcionalment el nombre de diputats en la circumscripcions electorals del primer tipus.
  4. Tots els ciutadans poden presentar-se com a elegibles a nivell individual o inclosos en llistes de partits polítiques.
  5. Per a poder ser admesos com a candidats individuals cal que siguin avalats com a mínim per 5.000 ciutadans.
  6. Aquesta limitació en el cas de que es presentin en llistes electorals d’algun partit polític caldrà que disposin del nombre d’avals obtinguts en unes primàries en les que la llista haurà de comptar com a mínim amb 5.000 vots.
  7. Un diputat no podrà optar a ser-ho a més d’una circumscripció electoral.
  8. Tots els diputats seran inviolables en l’exercici de la seva tasca parlamentària.
  9. El Procés electoral serà a dues voltes.
    1. En la primera volta la presentació de candidats no tindrà més limitació que la voluntat expressada pels ciutadans de Catalunya aïllada o formant part d’algun partit polític i el que es disposa en aquesta Constitució.
    2. En la segona volta tan sols es presentaran dues opcions en forma de dues llistes en les que els candidats es presentaran agrupats en funció dels seus interessos.
    3. El primer candidat de cada una de les llistes es considerarà que és el que opta a la Presidència de la Generalitat i el segon com a President del Parlament.
    4. La llista que obtingui majoria simple serà la responsable de la constitució del Govern.
    5. El nombre de diputats es distribuirà proporcionalment al nombre de vots obtinguts, entre les dues llistes finals. La part de diputat no entera es sumarà a la llista guanyadora.
    6. La segona llista pot passar a l’oposició agrupada o aïlladament segons els interessos dels diputats.
    7. En cas de fer-ho agrupadament és crearà la figura del Cap de l’Oposició
    8. Totes les llistes seran obertes.

CAPITOL 5

Del poder legislatiu

 Article 15

  1. La justícia s’administra en nom de tots els ciutadans, pels jutges integrants del poder judicial.
  2. Els jutges només estaran sotmesos a l’imperi de la Llei.
  3. El poder judicial és independent dels altres poders públics i no pot estar condicionat de cap manera per ells.

Article 16

  1. Els jutges accedeixen al càrrec mitjançant oposicions competitives regulades per llei.
  2. Els jutges no poden ser suspesos, traslladats ni apartats de l’exercici de la justícia si no és per alguna de les causes expressament recollides per la Llei.
  3. Els jutges , mentre estiguin en actiu no poden pertànyer a partits polítics ni sindicats ni exercir cap altre càrrec públic, d’acord amb la Llei que ha d’establir el règim d’incompatibilitat dels jutges.
  4. Els prohibeixen expressament el nomenament de tribunals d’excepció. Si el Parlament ho autoritza davant una petició motivada i raonada per part del Govern, aquet podré endegar un procés de nomenament temporal de nous jutges, aquest procés ha d’estar inclòs en la petició presentada pel Govern.

Article 17

  1. Els procediments judicials seran públics, excepte els cassos que preveu la Llei.
  2. Els casos s’instruiran prioritàriament de manera oral.
  3. Les sentències han de ser sempre motivades i dictades en audiència pública.
  4. La Llei regula els cassos on és possible la participació directa dels ciutadans en l’administració de justícia, així com la manera en què aquesta es concreta.
  5. Les sentències i resolucions de jutges i tribunals són de compliment obligat per a tothom, és també obligat col·laborat en els processos i en l’execució de les sentències segons demani el jutge.
  6. La justícia és gratuïta quan així ho estableixi la Llei, i, en tot cas, no es pot denegat a cap ciutadà l’accés a la justícia per manca de recursos econòmics.
  7. L’Estat respon econòmicament des danys ocasionats amb motiu d’errades judicials o del funcionament irregular de l’administració de justícia.
  8. L’idioma utilitzat per sistema judicial serà el Català.

Article 18

  1. El Consell General de Poder Judicial n’és l’òrgan de govern.
  2. El Consell General del Poder Judicial té un màxim de tretze membres i un mínim de nou membres inclòs el seu President o Presidenta. La Llei estableix el seu estat i el règim d’incompatibilitats dels seus membres i les seves funcions, en particular pel que fa a nomenaments, promocions, inspeccions i règim disciplinari.

Article 19

  1. El Tribunal Suprem té jurisdicció a tot el país, i és l’òrgan jurisdiccional preeminent en tots els àmbits inclòs els que fa referència de les garanties constitucionals.
  2. El Tribunal Suprem consta de nou membres, escollits pel Consell General del Poder Judicial segons estableix la Llei. Els candidats han de ser jutges de reconegut prestigi i una trajectòria d’exercici professional contrastada, entre altres requisits que exigeixi la Llei.
  3. La Llei dicta la forma en què els membres del Tribunal Suprem han d’escollir llur President o President.

Article 20

  1. El Ministeri Fiscal té com objectiu promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic, així com vetllar per la independència dels tribunals.
  2. El Ministeri Fiscal actua d’acord amb el principis de legalitat, independència i imparcialitat.
  3. El Ministeri Fiscal pot actuar d’ofici o a petició de part interessada.
  4. La Llei regula l’Estatut del Ministeri Fiscal, això com els seus òrgans i la composició dels mateixos.
  5. El Fiscal General de l’Estat serà proposat pel Consell General del Poder Judicial, d’acord amb la Llei, i el seu nomenament serà ratificat pel Parlament.
  6. La Llei establirà el règim d’incompatibilitats dels fiscals i les seves funcions, en particular pel que fa a nomenaments, promocions, inspeccions i règim disciplinari.

Article 21

  1. Les lleis un cop publicades al llarg de la seva vigència incorporaran en el seu redactat qualsevol modificació legislativa i/o jurisprudència immediatament. Seran publicades en el DOGC al dia següent. Tot el contingut es consolidarà en un sol text.
  2. En el cas de que no és compleixi el requisit de publicitat quedaran suspeses temporalment.