L’esdeveniment previsible al que faig esment ha sigut elegit en Donald Trump com a president dels Estats Units de Amèrica. Com divergent que soc estava convençut de que era la persona que tenia més possibilitats de ser-ho. Aquest convenciment és feia més ferm pel cansament generat d’escoltar a analistes que confonen desig i realitat i certs analistes o tan sols portantveus d’ideologies sotmesos a la <veu del seu amo(?)>. Si fossin honests els del primer grup haurien de  fer un pas al costat, i fer un propòsit públic d’esmena per a futurs anàlisis. Els del segon grup revisar si progressen adequadament i si és així continuar la seva tasca. Lo veritablement patètic i preocupant és que algunes d’aquestes persones tenen un impacte rellevant en la societat uns amb bona voluntat i altres amb demagògia. Humilment plantejo que és possible que hi hagi una diferència essencial entre dades obtingudes empíricament com les de la física tradicional i d’altres que estan afectades per la naturalesa humana i la seva condició.

Davant de tot el que sentit i vist no puc quedar-me mut, així doncs us plantejo unes reflexions envers l’esdeveniment i de la interpretació que se’n ha fet. Primer faig una prèvia rellevant, crec que per tenir una possibilitat d’entendre als ciutadans dels EUA i el que hi succeeix, n’hauria d’haver-hi viscut com ciutadans una llarga temporada, així doncs comentar el seu posicionament és una tasca que podria considerar d’irresponsable, però des de la distància tan sols  puc dir que els arguments que utilitzo tenen una aplicació quasi universal.

El dret universal de participar en un procés electoral és fa iguals en l’exercici d’aquest dret, però no en el cas de la valoració personal, en aquest cas es valora als votants del president electe, com persones que han estat manipulades pel <populisme>, tot hi que el procés ha estat força llarg i en cap es pot considerar efecte d’un cop de rauxa. Crec que la naturalesa humana i la seva condició pot donar lloc a una  resposta que té  més a veure amb la racionalitat individual que amb una manipulació. Si admetem que la manipulació a milions de ciutadans d’un estat de llarga i <homologada> tradició democràtica avui en dia és possible, el que realment qüestionem  no és el <populisme>, o millor dit la demagògia utilitzada per una banda de fal·laços professionals,  sinó la democràcia en si mateixa.

Es parla sovint de que ha guanyat el <populisme> entès com una patologia que afecta especialment a la política i als polítics i pateixen alguns ciutadans. Us demanaria que reflexioneu sobre el sentit dels conceptes populisme, demagògia, fal·làcia i fal·laç que dona el diccionari de referència que utilitzo, i que ho apliqueu a en aquest esdeveniment,  i d’altres que suportem dia a dia com en el cas de Catalunya en referència al procés endegat cap a la seva independència.

Alguns esperen que Trump no compleixi les seves promeses, faig notar que aquesta esperança és compartida amb una fe compulsiva pels mateixos que van assegurar que el Sr. Trump no seria elegit i que pertanyen al primer grup, els del segon no se’n veuen l’hora. La naturalesa humana continua sorprenent (?), principalment als que tenen l’obsessió de conèixer i controlar-la, hores d’ara deuen estan força preocupats ja que aquest esdeveniment fa palesa la seva debilitat. Tot i el que he exposat en l’entrada <Naturalesa humana i constitució>, en la constitució dels EUA en va intentar controlar algunes de les seves passions, és desitjable que els nostres representants polítics i nosaltres mateixos es comportem com persones <assenyades i responsables>, i respondre’ns amb sinceritat envers si el que preferim són polítics que no compleixen les seves promeses, o polítics que sí que compleixen el que prometen, tot i que seria més desitjable  seria que ens donessin compte del perquè en qualsevol dels dos escenaris.

El diari ARA destacava una observació del president Obama en la que pretenia tranquil·litzar l’opinió de dirigents, personalitats i a la extensa opinió pública europea tot dient:
<Obama alerta que, tot i el triomf de Trump, el sistema polític dels EUA “és més gran que qualsevol president”>, tot i que una de les coses que trobaré a faltar més seran els seus discursos i encertades visiona, li agraeixo aquesta reflexió, però lamento dir que no em tranquil·litza el més mínim, per dues raons, la primera ens ha donat compte del perquè no ha pogut dur a terme les seves propostes electorals i que seguint aquesta via puc deduir que fins i tot poden ser modificades o eliminades, la segona raó és la certificació de que hi ha un <sistema> en aquest cas un de polític que és més fort que <qualsevol president>, i que al <sistema electoral> no li permet assolir la funció pel que ha estat creat.

Vagi per acabar tres observacions i una pregunta, la primera manifestar el meu respecte i reconeixement a tots els votants, hagin escollit el que hagin escollit, la segona va en el sentit de que qualsevol votació és faci “a favor de” ja sigui persones o ideologies i no “en contra de”,  la tercera és que hem de ser conscients de l’impacte a tercers que pot suposar la defensa dels nostres interessos, i la pregunta: formo part d’aquest sistema conscient o inconscientment?