Sovint he esmentat la necessitat de ser conscients, de tenir consciència de la nostra realitat de com som, persones úniques.

Intento respondre a dues preguntes fonamentals per a mí, com puc sentir aquesta necessitat? i que puc fer per tenir-ne?

No pretenc fer un tractat sobre antropologia, però si que utilitzaré alguns dels coneixements que l’estudi d’aquesta matèria per part de molts savis i pensadors, ni tots ni de tots. No puc processar totes les perspectives  sota les que s’ha tractat aquest i altres matèries, que per altra banda creixent en un nombre exponencial. L’estudi de la Naturalesa Humans i de la Condició Humana, conceptes que molt sovint s’identifiquen com a un de sol ha generat una extensa bibliografia de tota mena científica, filosòfica, religiosa,….., inabastable per la seva extensió i complexitat dels seus continguts per a la majoria dels humans entre els que em trobo.

Intentaré simplificar però amb el màxim rigor que els meus coneixements em permetin. Aquest exercici de síntesi no està acabat, el temps que ja he emprat ha estat llarg i el em que hem queda per fer ho serà també. He anat encaixant com una mena de <tetris> en el els vuits que hi solen ser presents amb els coneixements que he anat reconeixent com pertanyents a un pre-coneixement, que em permeten anar aplenant els esmentats vuits i anar creixent d’una manera més sòlida.

L’encapçalament de l’entrada ho diu tot <un mateix>, hem de recuperar el concepte grec de la necessitat del propi coneixement. Com podem ser conscients de nosaltres mateixos si no ens coneixem en veritat, aquesta és la resposta més simple que he sigut capaç de donar a les dues preguntes que he plantejat.